El so no sincronitzat a la imatge.

Durant el muntatge d’una pel·lícula, a més del material filmat amb les nostres càmeres, podem usar altres materials, tant d’imatge com de so, que contribuiran a donar força i riquesa al que contem. Aquests materials no enregistrats directament en el moment amb la càmera són:

• Sons ambient:

Són sons enregistrats en un moment diferent del que hem enregistrat els nostres personatges. Normalment aquests sons s’enregistren amb bons equips de gravació de so en les mateixes localitzacions on hem filmat els nostres personatges. Es fa quan es necessiten enriquir sonorament els plans que ja s’han filmat i el so ambient ha quedat pobre. Poden ser també de biblioteca, encara que l’ètica del documental qüestiona de vegades aquests usos.

• Veus d’arxiu:

Són fragments de ràdio, converses enregistrades en altres moments o testimonis orals d’arxiu que poden aportar informació addicional en un documental.

• La música:

Aquesta música es tria a propòsit per al documental o si hi ha pressupost ha estat composta per al documental. La música pot usar-se des de per emplenar un fons que ha quedat buit, fins per reforçar el significat de determinades imatges. En el muntatge, primer es solen construir esbossos de les seqüències, i posteriorment s’acaben de muntar sobre la música triada.

• La veu en off:

Pot donar-se-li molts usos diferents, des d’un ús totalment expositiu en el que la veu en off ens conta tot el que estem veient i es converteix en la veu de la veritat, fins a la veu del contrapunt, en la que es conta el contrari en la imatge que en el so, passant per veus que llegeixen
cartes, fan reflexions o fins i tot canten. La intencionalitat que té el documentalista és la que li fa prendre l’elecció de si vol o no veu en off, o que ús vol fer d’aquesta.