El so sincronitzat a la imatge.

• La veu humana.

Quan filmem persones que parlen, ja sigui entre elles, o a la càmera, estem obtenint dos canals simultàniament, un d’àudio i un altre de vídeo, i aquests són sincrònics.
Això vol dir que enregistren simultàniament la mateixa realitat. Amb la veu humana aquesta sincronia és claríssima. Si durant el muntatge se’ns desincronitzen el so i la imatge, veurem com els llavis del nostre personatge diuen una cosa i les seves paraules una altra. El resultat d’això, encara que sigui només per uns fotogrames d’error, és molt desagradable.

• So de l’acció:

Aquests són els sons que l’acció dels nostres personatges produeix. Succeeix el mateix que amb el so de la veu humana: ha d’estar totalment sincronitzat a la imatge. Aquests sons aporten molta informació sobre l’acció que estem veient i li donen una gran força.

• Sons ambient:

Són els sons que envolten els nostres personatge o els sons propis del paisatge que estem filmant. Són tan importants com tot el que en el pla veiem darrere els personatges o com el paisatge que filmem en si mateix. Ens serveix per conèixer millor el lloc on els personatges estan i el que succeeix al voltant. Molts cops, fins i tot  ens  aporten  una informació addicional que la imatge no ens aportava, ja que, de vegades, determinats successos que estan a prop del pla visual no els podem veure, però si els podem sentir.

• La música de l’ambient:

La música que sona als voltants d’on estem filmant els nostres personatges. Aquesta música pot ser la d’una ràdio que hi ha allí mateix sonant, o la que té posada el veí del pis del costat o la d’una banda de carrer que està tocant a la plaça del costat. Ens aporta una informació important, però durant el muntatge ens  pot donar molts problemes, ja que en tallar els nostres plans i ordenar-los, es notaran molt els talls que donem a aquesta música. El resultat pot confondre molt a l’espectador i treure-li de la realitat que estava observant a la pel•lícula.